Noms propis Jessica Jones

   El meu superheroi favorit és una superheroïna, Jessica Jones, que disposa de tres temporades a Netflix (2015-2019). A partir d’un accident de cotxe en què va morir la seva família, Jessica Jones va ser sotmesa a un tractament experimental que la va proveir d’una força sobrehumana i una capacitat no menys sorprenent d’impulsar-se vencent la força de la gravetat. Al contrari que altres superherois, Jessica no s’entrena en secret ni aspira a salvar el món. Interpretada per Kristen Rytter, vesteix com els components de The Ramones, és solitària, indolent i especialista en rèpliques grolleres.

   El rerefons de la sèrie no és la lluita contra el mal, sinó la sensació de culpabilitat que sent la protagonista, sobretot per haver provocat aquell accident llunyà, i també per totes les ocasions en què s’ha vist implicada en alguna mort. Per tot plegat prefereix una vida grisa en comptes d’arriscar-se a posar en perill vides innocents. Treballa com a detectiu privat especialista en infidelitats i consagra el temps lliure a l’alcohol i a les relacions fugaces.

   En la primera temporada, el seu antagonista és un home que se n’enamora. Obsessionat per ser correspost, la sotmet a xantatges perversos –i molt creatius- que provoquen morts que fan que Jessica se senti encara més culpable, ja que es resisteix a matar-lo, si bé mentrestant va morint gent.

   La segona temporada està protagonitzada per la mare de Jessica, que resulta que va sobreviure a l’accident i que també causa morts, de manera que la nostra heroïna ha de decidir si eliminar la mare tot just retrobada o permetre noves mortaldats. Afegim-hi que Jessica va ser criada per una madrastra manipuladora i que té una germanastra molt ambiciosa. Resumint: les dues filles se senten pròximes, tenen problemes amb les seves mares respectives i odien profundament la mare de l’altra. Les complexíssimes relacions entre aquestes quatre dones són el millor de la sèrie.

   A la tercera temporada, l’antagonista no és la mare de Jessica sinó la germanastra -que sempre ha estat gelosa dels seus poders-, a la qual s’afegeix un psicòpata que odia els superherois per raons meritocràtiques, ja que considera –no sense raó- que no mereixen els seus superpoders, al contrari que ell, que s’ha esforçat tota la vida –amb èxit- per dominar diferents àmbits de coneixement. Tampoc aquí, doncs, el rerefons de la sèrie és el mal, sinó els dubtes que els antagonistes generen a Jessica sobre ella mateixa.

   El que caracteritza els personatges de la sèrie és l’ambivalència, ja que cadacun d’ells, fins i tot els que semblen més perversos, han viscut infanteses conflictives que els fan més comprensibles. La sèrie acaba com una tragèdia grega, amb enormes renúncies, sacrificis inevitables i una complexitat moral que rarament trobem en la literatura dels nostres dies.

Tornar a Noms propis