Noms propis Wilson

   El millor paper que ha interpretat Scarlett Johansson a la gran pantalla és el de Rebecca a Ghost World, quan encara era menor d’edat. No és casual que el guió d’aquesta pel·lícula sigui una meravella, ja que s’inspira en el còmic homònim de Daniel Clowes. Aquest guionista i dibuixant, nascut a Chicago el 1961, és autor d’unes quantes aproximacions recomanables a l’època contemporània com Ice Haven, David Boring o Eightball, protagonitzats per una colla d’individus que tenen en comú l’autoestima baixa i una capacitat inesgotable de proferir frases lapidàries.

   Com a creador homologable que és, Daniel Clowes parteix d’uns personatges identificables, però en cada obra assaja fórmules d’expressió diferents. El que té d’innovador l’àlbum Wilson és que aplega l’estructura d’un recull de contes i d’una novel·la: cada pàgina narra una història autoconclusiva, dibuixada amb un estil diferent de la del costat, però totes juntes articulen una història unitària. Clowes excel·leix en els dos reptes, ja que és capaç de condensar microrelats en sis o vuit vinyetes, i alhora domina l’art de l’el·lipsi, de la dilació i del clímax com qualsevol novel·lista solvent.

   Com tants altres personatges de Clowes, Wilson és un home cultivat i d’inteligència emocional zero. Egòlatra, solitari i inadaptat, tendeix a comentar amb desconeguts les seves impressions sobre el sentit de la vida i només estima el passat perdut i la seva gosseta. En el tracte personal, oscil·la entre la condescendència i l’insult recargolat. En altres paraules, resulta repelent i alhora entranyable, com l’Ignatius J. Reilly de La conxorxa dels enzes o el Seymour de Ghost World, que tant versemblantment va interpretar Steve Buscemi.

   Què podem dir d’algú que, en el funeral de la seva mascota, és capaç de pronunciar una frase com “La teva alegria sincera davant els plaers senzills era, en la seva puresa, contagiosa, i em va conduir cap a un recalibratge profund del meu propi llindar de felicitat”? Davant la capacitat de l’autor per traçar la radiografia de la sensibilitat exempta de sentiments, tots voldríem ser Daniel Clowes, però sovint ens hem de conformar sent variacions especulars dels seus personatges.

Tornar a Noms propis