Wendy & Lolita

Pocs llibres tenen una aurèola tan oposada, pocs personatges se'ns mostren tan antinòmics, i això no obstant hi ha un fil subterrani i indiscutible que vincula el Humbert Humbert de Lolita amb Peter Pan: el pederasta il·lustrat i el nen que es nega a créixer, el pedant refinat i la criatura espontània, la perversió i la innocència. Vegem-ho.

   Lolita i Wendy tenen la mateixa edat. Wendy fa de mare a Peter Pan, i Humbert Humbert es fa passar pel pare de Lolita. Cadascuna a la seva manera, Wendy i Lolita són equilibrades: representen la normalitat que posa en evidència la anomalia -la monstruositat- dels seus companys masculins. L'aproximació definitiva, però, es produeix al final de tots dos llibres.

   Capbussem-nos en el capítol 17 de Peter Pan, en el capítol 29 de Lolita. Després d'anys de separació, Peter i Humbert visiten les seves antigues amigues. Tots dos van armats, un amb daga i l'altre amb pistola. Tots dos se sorprenen de veure com ha passat el temps: ja no es troben el que esperaven. Lolita té "el rostre devastat, les mans estretes d'adulta constel·lades de venes, amb els braços blancs de carn de gallina, les orelles camusses i les aixelles esborrifades" ; Wendy "ara només era una dona". Lolita duu "sabatilles de feltre malgirbades"; Wendy s'escalfa vora la llar de foc. Lolita viu en un saló-dormitori i treballa rentant plats en un restaurant de carretera; Wendy és una digna mestressa de casa. Lolita està "cruament, feixugament embarassada"; Wendy té una filla. Peter no vol que s'obri el llum: té por, per primera i última vegada en el llibre. Humbert no sent "cap amargor, només tristor i fàstic". ¿Cal afegir que tots dos ploren llargament, sense consol?

   Mancat d'esperances, Humbert proposa a Lolita de fugir junts. "Esperes que vindré volant amb tu?" pregunta Wendy a Peter. "Naturalment, per això he vingut", respon ell. "No puc venir, Peter. M'he oblidat de volar". Unes línies després, rebla el clau: "Ara sóc una dona casada". "No, tu no", fa en Peter. "Fragància lolitiana amb un deix de fregit", escriu Humbert. Lentament, a batzegades, cau el teló.

Tornar a Noms propis