Renée Vivien

   A la solapa de la primera edició de La passió segons Renée Vivien, de 1995, hi podem llegir que és la primera novel·la de Maria-Mercè Marçal. Malauradament, també és l'última, ja que l'autora va morir quatre anys més tard sense poder enllestir cap altre projecte; en aquest hi havia invertit deu anys.

   La passió segons Renée Vivien és, al meu parer, la millor novel·la sobre l'amor que s'ha escrit en la nostra literatura. És també la millor de les novel·les construïdes a la manera d'un puzle que el lector ha d'acabar de muntar, i és també –i aquest no és pas un mèrit menor- la millor novel·la escrita amb prosa de poeta, és a dir, destil·lant cadascuna de les frases perquè soni memorable sense caure en l'enfarfegament. L'estil inclou tots els registres, des de la gravetat epistolar d'una baronessa fins al convincent soliloqui d'una cambrera. Afegim-hi que combina els aspectes lírics amb els assagístics, ja que tant pot evocar la tipologia de l'enyor de manera que el lector s'hi reconegui com, unes pàgines més tard, esbossar una alternativa a la història diguem-ne patriarcal –amb un to francament andròfob.

   Pauline Mary Tarn, nascuda anglesa i renascuda com a poeta francesa amb el nom de Renée Vivien, va morir al mes de novembre, el mateix mes en què va néixer Maria-Mercè Marçal, el mateix mes en què comença i acaba la novel·la que l'autora catalana li va dedicar. En les seves respectives llengües van ser pioneres en l'àmbit de la literatura sàfica, però sobretot en el de la literatura sense adjectius. El reconeixement de Maria-Mercè Marçal com a poeta i assagista no ha fet sinó augmentar des de la seva mort. No sempre es té en compte, però, que només amb aquesta novel·la ja mereixeria un lloc destacat en la història de la literatura. L'últim capítol del llibre, un collage compost íntegrament a partir de versos de Renée Vivien, és un final feliç a aquesta obra perdurable. Sempre que tinguem en compte que, com ens recorda l'autora, "els finals feliços només depenen del moment concret en què escriguem la paraula fi".

Tornar a Noms propis