Anton Txekhov & Massimo Bontempelli

   En un dels seus quaderns, Anton Txékhov resumeix un conte que no va arribar a escriure: “Un home va al casino de Montecarlo, guanya un milió, torna a casa, es suïcida”. En més d’un taller literari he fet servir aquest argument per estimular la imaginació. Txékhov proporciona l’esquelet, només cal omplir els intersticis de versemblança, de detalls, de vida. Aquesta mena de constriccions són, em sembla, més útils per avivar la creativitat que no pas l’argument lliure, tan còmode per al mestre i tan oceànic per a l’alumne.

   No costa gaire intercalar alguna desgràcia entre la fortuna que l’home ha guanyat i el suïcidi subseqüent; el repte és trobar una raó que vinculi els dos fets en una relació causa-efecte. Els meus alumnes en solen trobar dues. En el primer cas, el jugador necessitava un milió per una qüestió de vida o mort, però quan el guanya ja no hi és a temps. En el segon cas, es manté la qüestió de vida o mort, però resulta que el jugador necessita una quantitat superior de diners. El milió, doncs, arriba tard o resulta insuficient. En tots dos casos guanyar és inútil, frustrant, una broma del destí que propicia el suïcidi com a rèplica tràgica.

   En el recull Contes per llegir en 10 minuts, publicat per Labutxaca, hi he trobat un conte de Massimo Bontempelli titulat Jo a l’Àfrica que m’ha semblat una bona resposta a l’enigma que planteja Txékhov. L’única diferència és que no es resol en un suïcidi sinó en un homicidi, però l’argument –la versemblança, els detalls, la vida- és versemblant. El protagonista té un do: endevina el número que sortirà a la ruleta, però només quan hi aposta un determinat amic. Quan s’adonen del do, els dos amics es posen d’acord per repartir-se els diners que guanyen. El cas, però, és que l’amic és molt pesat, que el protagonista no es pot treure el do del damunt, i que tants diners se li estan convertint en un problema. Així doncs, cansat de tant guanyar, llença l’amic per la finestra i en paus.

   ¿Coneixia Bontempelli el resum de Txékhov? ¿És una casualitat haver topat amb el seu conte just quan corregia les solucions dels meus estudiants? Sigui per atzar o per destí Bontempelli encerta el to adequat, la mesura exacta d’humor negre, i tanca amb elegància el cercle que havia obert Txékhov mig segle abans.

Tornar a Noms propis