Taira Shigesuke

   Igual com al segle XIII Ramon Llull va escriure el Llibre de l'orde de cavalleria per codificar les pràctiques i sobretot per unificar la moral cavalleresca, Taira Shigesuke (1639-1730) va escriure el Bushido Shoshinshu per codificar la filosofia tradicional del guerrer japonès. La diferència principal entre els dos codis és que la literatura té una gran importància en la formació del samurai, mentre que resulta negligible en el cas del cavaller europeu.

   La primera regla del samurai és tenir present la mort dia i nit, tots i cadascun dels dies de l'any. No només per estar preparat per deixar aquest món amb un somriure als llavis, sinó perquè d'aquesta manera es foragita la mandra, la cobdícia, la imprudència i una bona colla de maleses. Al marge d'un seguit d'indicacions pràctiques, com ara afaitar-se cada matí, mantenir la paraula donada, mostrar-se cortès, evitar els luxes i fugir de xafarderies i murmuracions, una regla fonamental del samurai és estar familiaritzat amb la literatura: Taira Shigesuke estableix que els nens han d’aprendre literatura clàssica a partir del set o vuit anys, però en canvi les arts marcials no s'han d'introduir fins als quinze o els setze, és a dir, quan els ensenyaments escrits ja han tingut temps de configurar l'ànima del guerrer. Tant en la literatura com en les arts marcials s'ha de perseverar durant tota la vida, igual en temps de guerra que en temps de pau, tant si el samurai té un càrrec executiu com si es limita a exercir de missatger. El samurai no ha de caure en la pretensió d'escriure poesia (que és el que feia Ramon Llull abans de convertir-se en el nostre samurai), sinó que s'ha de limitar a aprendre dels versos que han escrit els savis, com ara d'aquell que diu: "Si tens pressa, agafa el camí més llarg".

   Mentre que a l'Europa de Llull l'Església monopolitzava el saber escrit -i, doncs, el poder-, al Japó del shogunat la literatura era la companya de la katana. A les últimes pàgines del Bushido Shoshinshu, Shigesuke estableix que un samurai que ignora la poesia no és més que un camperol disfressat.

Tornar a Noms propis