Noms propis Christopher Sholes

   Tots ens hem preguntat alguna vegada per què les lletres del teclat estan situades d’una manera tan absurda: per què la "a" i la "s", tan freqüents en tants idiomes, estan situades al marge esquerre, com si el dissenyador hagués decidit dificultar al màxim la feina de secretàries, periodistes, escriptors i practicants del teletreball.

   Al llarg del segle XIX van ser uns quants els inventors de màquines d'escriure. Un d'ells va ser el nord-americà Christopher Sholes, que el 1868 va desenvolupar un sistema de lletres en relleu, invertides, que després d'impactar en una cinta de tinta s'imprimien sobre un paper col·locat en un rodet. Inicialment, les lletres estaven ordenades per ordre alfabètic. Sholes, però, va descobrir que si es teclejava massa de pressa, les lletres xocaven entre si i la màquina es bloquejava. Va ser llavors quan va decidir recórrer al seu cunyat, de formació matemàtica, que va estudiar quines eren les lletres més comunes i les va situar en les zones més inaccessibles del teclat. Així va néixer el teclat QWERTY, que aviat es convertiria en l'estàndard mundial.

   En el desenvolupament del prototip de Christopher Sholes va ser decisiva l'empresa Remington & Sons -fabricants dels coneguts rifles de repetició-, que el 1874 van decidir produir màquines d'escriure en sèrie. L'empenta final la va donar el 1882 miss Longley, fundadora de l'Institut de Taquigrafia i Mecanografia de Cincinnati, que va començar a formar mecanògrafes amb les màquines Remington.

   Ha passat més d'un segle. Ara els teclats ja no incorporen caràcters mòbils i, per tant, no hi ha perill que s'encallin per un excés de velocitat. Tant és: continua sent hegemònic el teclat QWERT, dissenyat científicament per dificultar la feina, ja que no sols garanteix el nombre de polsacions més baix, sinó que és també el teclat on resulta més fàcil equivocar-se. La història ens proporciona tres ensenyaments: 1, el més temptador és repetir-se; 2, ens resistim a desaprendre el que sabem –ni que sigui perjudicial-; 3, els fabricants d'armes tenen l'última paraula.

Tornar a Noms propis