Juan Rulfo

   El fotògraf treu el paper impressionat de l'ampliadora i el submergeix dins la cubeta de líquid revelador. De mica en mica sorgeixen les ombres, els grisos, les siluetes i finalment els volums. Quan la fotografia ha assolit el punt exacte de revelat, l'extreu i la col·loca a la segona cubeta, la de l'àcid acètic, que té la funció d'aturar el procés: impedir que les sals de plata es continuïn ennegrint i algun fragment de paper quedi massa fosc. Tot seguit, el fotògraf l'extreu i la submergeix a la tercera cubeta. Allà, el líquid fixador garanteix que la fotografia no s'esvairà al cap de dies o mesos. Després, el fotògraf renta el paper amb aigua abundant, per eliminar les restes dels líquids. El procés acaba amb la fotografia penjada perquè s'eixugui.

   L'art comença amb un esclat de llum i acaba a la cambra fosca. Entre l'enlluernament i les tenebres s'escolen la impressió, la revelació, l'acidesa, la fixació, la neteja i l'assecament: els sis passos de qualsevol procés creatiu, com ara l'escriptura. L'èmfasi que posa cada autor en un o altre pas i la marginació a què en sotmet algun altre determinen les escoles literàries i, al capdavall, aquest ingredient misteriós que anomenem estil. Uns autors ignoren la revelació –potser perquè la troben messiànica- i s'entesten a treballar encara que les siluetes no es dibuixin amb nitidesa. D'altres, en canvi, sostenen que l'únic pas rellevant és el de la primera impressió, i no presten gaire atenció a les cubetes. En general, el jovent abusa de l'àcid i no té prou paciència per netejar l'obra, que és com dir que envellirà de pressa i malament.

   Anomenem clàssics els autors que dominen els sis passos. Un d'ells és Juan Rulfo, gran escriptor i fotògraf excel·lent.

Tornar a Noms propis