Noms propis Cassandra Rissman LaRue

   Ens queixem que no tenim temps per llegir, però quan disposem de vacances en comptes de descansar viatgem amunt i avall i ens cansem més que quan treballem. Resulta molt més assenyat i econòmic dedicar si més no una part de les vacances a llegir els llibres que no hem tingut temps d’abordar la resta de l’any, en particular els que sobrepassen les cinc-centes pàgines.

   Les últimes vacances les vaig passar absorbit pel patracol titulat La casa de hojas, de Mark Z. Danielewski, publicat el 2000 en anglès i l’any passat en castellà per Pálido Fuego en una memorable traducció de Javier Calvo. No hi ha notícia que aquest llibre hagi d’aparèixer en català, potser perquè pocs editors s’atreveixen amb un llibre multiestràtic ja en la tipografia: famílies de lletres, cossos i colors variats, notes al peu i notes a les notes, textos en diagonal, en maquetació lateral i capiculada, requadres en mirall, columnes, cal·ligrames, pentagrames, fotografies, signes matemàtics i zodiacals, Braille, hebreu, Morse, un catàleg de tabulacions i justificacions, tot d’experiments que omplirien de suor freda el front de Gutenberg. Pel que fa al contingut, ve a ser un viatge metafòric a l’estil René Daumal, narrat amb la fantasia metafísica de H. G. Wells, l’humor dimoníac de Bittlejuice, la low-fidelity de The Blair Witch Project i l’ambició metaficcional de Foc pàl·lid.

   En la nota al peu número 412 del capítol XIX, l’autor cita un llibre inexistent: The Architecture of Art, de Cassandra Rissman LaRue, el qual estableix les set encarnacions necessàries per convertir-se en Artista: 1. Explorador (Coratge). 2. Topògraf (Visió). 3. Miner (Força). 4. Refinador (Paciència). 5. Dissenyador (Intel·ligència). 6. Fabricant (Experiència). 7. Artista.

   Les set fases són convincents. Podríem considerar que aquesta llista condensa l’art poètica de Mark Z. Danielewski si no fos que, a continuació, la mateixa nota recorda que de tots els seguidors de LaRue no n’hi ha cap que hagi produït una obra destacable. En altres paraules, que aquest llibre que no ha existit ha tingut una influència nul·la. Tractant-se d’un autor tan poc interessat en la linealitat, ¿hi ha cap manera d’escatir fins quin punt fa broma? Em temo que no. Però no hi fa res. Com escriu un dels personatges, “La maduresa, tal com acabem descobrim, passa sempre per l’acceptació del ‘no saber’”.

Tornar a Noms propis