El Quixot o l'amistat

   El tema del Quixot no és, com s'ha dit erròniament, la novel·la de cavalleries, sinó l'amistat, i més concretament l'amistat literària, contraposada a la mesquinesa materialista representada en el llibre pel sexe femení. El Quixot abandona la neboda i l'ama, i Sancho la dona i la filla: tots dos renuncien a les comoditats i les rutines de la vida familiar per viure fins a les últimes conseqüències en el món de la imaginació i de l'ambició.

   La relació entre el Quixot i Sancho no es basa en la jerarquia, sinó en el repartiment de papers en la ficció que tots dos representen. El Quixot es refereix sovint al seu company amb la paraula "amigo", sovint en règim d'aposició: "Sancho amigo". Al marge d'aventures desafortunades, tots dos comparteixen un sentit de l'humor que troben a faltar en les seves companyes d'habitatge: no estem acostumats a les imatges d’un Quixot jocós, tot i que al llarg del llibre riu com a mínim en deu ocasions.

   Aquesta camaraderia arriba al punt culminant en la baralla amistosa que es produeix al final de la segona part. Tot i que guanya Sancho, la relació es manté en els mateixos termes, fet sense precedents en la literatura cavalleresca: tot plegat és un joc, una manera d'estar junts. A la península Barataria, l'escuder ja havia demostrat que podia interpretar papers tan complexos com el del governador. Sancho no és inculte, al contrari: posseeix una immensa cultura oral, que es manifesta a cada moment en els refranys i complementa la cultura llibresca del cavaller. Tots dos, però, coincideixen en el domini de la llengua, i en la capacitat de seduir el seu auditori quan prenen la paraula.

   Una de les escenes més tristes del libre és al penúltim capítol, quan Juana Panza s'emporta el seu marit -i la filla, l'ase- cap a casa, "dejando a don Quijote en la suya en poder de su sobrina y de su ama, y en compañía del cura y del bachiller". L'última vegada que el Quixot riu és amb aquests dos amics, tot parlant del nou gènere que pensa abordar: després de la novel·la cavalleresca, pretén interpretar el paper d'enamorat en la novel·la pastoril. Però "en poder" de la neboda i l'ama, la literatura no és possible: al capítol sis ja li haurien cremat tots els llibres –que elles no havien llegit- si no hi hagués intervingut un lector competent com el capellà. Davant els plors de Sancho, el Quixot recupera el seny, perd la capacitat de viure la vida que l'ha omplert mentre ha estat fora de casa i, incapaç d'enfrontar-se a una vida buida de contingut, es deixa morir de malenconia.

Tornar a Noms propis