Joan Perucho i els altres

   Com a homenatge a Joan Perucho, avui m’he proposat la missió d’establir quins són els tres llibres més rars de la meva biblioteca. Després d’una estona passejant-hi, fullejant i discriminant, la selecció s’ha acabat. Heus aquí els guanyadors.

   Un dels llibres més rars que tinc és Historietes galizzianes, de Leopold Sacher Masoch, en traducció de Joaquim Cases-Carbó, publicat el 1935 a Barcelona per l’editorial Janés. Sacher Masoch és l’escriptor austríac que va donar lloc al terme masoquista, ja que els protagonistes d’alguna de les seves obres gaudeixen fent-se lligar i assotar. Les dues Historietes galizzianes, però, no són mereixedores d’aquest terme. En la primera, una noia espera durant dècades que el seu enamorat torni de la guerra. En la segona, dos jueus es passen la vida discutint i argumentant sobre les zones més obscures del talmud. Al final del llibre s’inclou per sorpresa El príncep feliç, d’Oscar Wilde.

   L’altra raresa no és un llibre, sinó un còmic: Gorila en España, amb guió d’Eugenio Sotillos i dibuixos d’Alan Doyer, publicat el 1958 a la sèrie Hazañas Bélicas de l’editorial Toray. El sergent Gorila, que està combatent a Corea, és cridat per dur a terme una missió a Espanya. Tan bon punt aterra a la base de Rota, té lloc un diàleg amb un soldat natiu: “Oiga, cabo. ¿Por casualidad no será usted torero”. “No, sargento: soy contable”. Gorila, obsessionat amb la tauromàquia, no tarda gaire a localitzar un brau en un camp i el toreja sense treure’s la jaqueta militar. Finalitzada la missió, torna a Corea, on acaba metrallant l’enemic vestit amb traje de luces.

   El tercer volum rar de la meva biblioteca és La sexualitat dels universitaris valencians, de Francisco Bayarri i José Antonio Benavent, publicat el 1989 per la Universitat de València, i que recull els resultats d’una investigació basada en les respostes de 914 estudiants. Inclou un capítol sobre altres estudis semblants, com el que va realitzar el professor Espina sobre el comportament sexual dels universitaris de Saragossa entre 1976 i 1981, o el del professor M. J. Hernández sobre la conducta sexual dels universitaris murcians. Bayarri i Benavent s’interessen pel grau d’informació, pels prejudicis i també pel que anomenen “la pràctica masturbatòria”. A la pàgina 61, estableixen que un 6% dels enquestats van tenir relacions sexuals completes abans del dotze anys.

Tornar a Noms propis