Pampínea & Xahrazad

L'objectiu d'aquestes línies és acostar-nos a una definició del conte. Prenguem, per exemple, el recull més important de la literatura europea: el Decameró, de Giovanni Bocaccio. Quina és l'excusa, el "marc" del llibre? Doncs una epidèmia de pesta que assola Florència. Una noia, que el llibre anomena amb el nom simbòlic de Pampínea, convida els seus amics i amigues a una propietat que té als afores de la ciutat. Allà, per entretenir-se, s'expliquen mútuament els contes que formen el volum.

   Pel que fa a la cultura àrab, el recull de contes per excel·lència, conegut arreu del món, és, sens dubte, Les mil i una nits. Quina és l'excusa d'aquest extens llibre? Doncs el costum del rei Xahriar -que odia el gènere femení a causa de la promiscuïtat de la seva dona- de desflorar i matar una noia cada nit. Fins que arriba el torn a la bella i culta Xahrazad, la filla del visir. Aquella nit, una vegada acomplerta la primera part del ritual, Xahrazad comença a explicar una història al rei, titulada El comerciant i el geni. Quan arriba l'alba, la noia, que no ha tingut temps d'acabar el relat, suggereix al rei continuar l'endemà, i amb aquesta argúcia salva la vida la primera nit, i també les altres mil que la van seguir.

   Què trobem en l'origen d'aquests dos reculls de contes? Una noia jove, la proximitat de la mort, la lleugeresa del relat com a refugi davant el perill imminent: "Jocs per ajornar la mort", per dir-ho amb les paraules de Joan Vinyoli que Juan Luis Panero recuperaria per titular un dels seus llibres més importants. Aquesta podria ser una bona definició del conte i, per extensió, de la literatura o, si voleu, de les belles arts.

Tornar a Noms propis