Arthur Miller & Marilyn Monroe

Poques relacions resulten tan simbòliques com la que va unir el dramaturg més íntegre i l'actriu més desitjada. Però les coses són sempre més complexes: Miller era reflexiu, però li corria sang per les venes. Marilyn era frívola, però disposava d'un cervell ben irrigat. Entre les seves lectures hi havia poetes com Walt Whitman, Rainer Maria Rilke, W. B. Yeats i sobretot prosistes russos: Tolstoi, Dostoievski, Turgenev, als quals caldria afegir Marcel Proust i, naturalment, Arthur Miller.

   Després que es coneguessin per atzar, el 1951, va ser ella qui el va perseguir d'una manera gairebé sistemàtica. "Necessito algú a qui admirar", li escriu. "Per què no tries Abraham Lincoln?", li respon ell, casat i amb dos fills. De moment, es conforma incorporant-la com a personatge a les seves obres. Aquesta situació es manté fins al 1956, quan resol la seva crisi dels quaranta de manera superlativa, divorciant-se i casant-se amb l'estrella més eròtica del firmament. Ella, que tenia trenta anys, li deia "daddy", com a tots els seus homes.

   En línies generals, el matrimoni no va ser gens original: cadascú s'havia fet una idea falsa de l'altre. Ell volia treure's la màscara d'home cerebral, ella la de guapa bleda. Després van venir els avortaments, les pastilles i Yves Montand, que va certificar la fi del malentès. Si no s'hagués casat amb Marilyn, Miller seria recordat com un bon dramaturg. Amb els anys, però, ha anat pujant de categoria: ara és l'home que es va casar amb Marilyn.

Tornar a Noms propis