Herman Melville & Miquel Àngel Riera

"Preneu, vosaltres que escriviu, matèria proporcionada a les vostres forces", recomana Horaci a l'Art poètica. I, efectivament, l'hiperbòlic Herman Melville va triar l'animal que habita el territori més extens del món, l'animal més gran, lliure i salvatge de tots, i en va fer un llibre gran, lliure i salvatge: Moby Dick (1851). Tots els òrgans i les propietats de la balena són desmesurats: també la pudor. Melville escriu que l'alè de la balena és capaç de trastocar el cervell de qui l'entoma, i s'esplaia a l'entorn del greix de balena socarrimat: "És una sentor inenarrable, ferotge, hindú, com la que s'amaga per tots els voltants d'una pira funerària. Put com la banda esquerra del dia del Judici; és una evidència de l’abisme".

   En Queu Pudasca és un conte de Miquel Àngel Riera de l'any 1977, aplegat en l'excel·lent recull La rara anatomia dels centaures. En Queu Pudasca era un home de tants, més aviat poca cosa, que un bon dia es va trobar una balena morta a la platja i se'n va creure propietari. Era la primera vegada que posseïa alguna cosa de valor. De fet, era la primera vegada que li ocorria algun fet ressenyable. S'hi va estar al damunt durant sis dies, fins que va caure desmaiat de pura pestilència. La seva dona li va aplicar mesures de neteja dràstiques, però tot i això en Queu Pudasca va exhalar una fetor cetàcia durant tota la vida. Els dies de xaloc la gent se n'apartava amb el nas tapat.

   Miquel Àngel Riera no dóna gaires pistes sobre la sentor que produeix una balena morta de dies. Herman Melville, en canvi, recorre al símil al capítol 91 de Moby Dick: "És fàcil d'imaginar quina pudor fètida no ha d'exhalar una massa com aquella, pitjor que una ciutat assíria en epidèmia, quan els vius no donen l'abast per enterrar els morts." Més endavant Melville descriu els efluvis que emet el greix de balena al port d'arribada: "Quan s'obre la cala del vaixell atracat al moll de Groenlàndia i se'n descarrega un d'aquests cementiris de balenes s'expandeix una fortor semblant a la que s'aixeca en excavar un vell cementiri ciutadà per fer-hi els fonaments d'un hospital de maternitat." Trista història la d'en Queu Pudasca, que va bescanviar una trista mediocritat per una fortor de magnitud balenàcia.

Tornar a Noms propis