Marcel Duchamp

   L'1 d'octubre de 1968 va morir Marcel Duchamp, un dels artistes més influents del segle vint. Dues obres basten per situar-lo: va ser ell qui va pintar bigoti a la Gioconda, i també qui va convertir en escultura un urinari públic. Situat a les antípodes del vedetisme, abans de morir va declarar: "No em puc queixar: he menjat cada dia i no he tingut mai massa diners".

   Davant el dilema de repetir-se o callar, va optar decididament pel silenci. Retirat del món de l'art durant anys, va decidir convertir-se en jugador d'escacs i va ser seleccionat per competir amb l'equip francès. Els últims vints anys de la seva vida els va consagrar a una obra que només coneixien ell i la seva esposa. Amb això complia una de les seves profecies: "El gran artista del demà serà clandestí".

   No va tenir mai un marxant, ni va formar part de cap grup, ni es va preocupar per agradar al públic. Això no era obstacle perquè es burlés constantment de la vida d'artista, de l'ego de l'artista, dels seguidors de la religió de l'art. Des dels inicis, regalava obres seves, i n'abaixava els preus de venda sempre que podia. Fins a l'any 1963 es va negar a fer una exposició dedicada a la seva obra.

   En aquests temps de serialitzacions, de clixés, de grupuscles artificiosos, de combats fratricides per sortir a la televisió, quan el que es valora més és produir obres identificables, el model Duchamp resulta més vigent que mai. Indiferent i desapassionat, va viure com un ermità i va excel·lir en l'art de suprimir tota necessitat: no només la necessitat de reconeixement, sinó també la de crear. La seva habitació era austera com la d'un cartoixà, amb la diferència que no la netejava mai: d'aquesta manera la pols s'incorporava amb naturalitat a les seves creacions.

   La seva última obra d'art va consistir a assolir la felicitat matrimonial amb Alexina Matisse, "Teeny". La notícia de la mort de Duchamp va aparèixer a primera pàgina al New York Times. Potser ell hauria preferit el tractament que li va donar Le Figaro, a la columna d'escacs.

Tornar a Noms propis