El príncep de Lampedusa i Jules Verne

L'agost de 1860 Don Fabrizio i la seva família emprenen el viatge anual de Palerm a Donnafugata. És una jornada a cinquanta graus, dins el cotxe tancat perquè no hi entri la pols del camí. Fins al cap de cinc hores no veuen un sol arbre. Som al segon capítol d'El guepard, una de les grans evocacions de l'ardor del ferragosto. "C'est pire qu'en Afrique", s'exclama la institutriu, que ha viscut a Algèria. Quan arriben a Donnafugata, la tradició exigeix que, polsosos i escalfeïts, assisteixin a un tedèum a l'església. Escriu Lampedusa: "Les queixes de les cigales pujaven al cel. Era com l'estertor d'una Sicília incendiada que a finals d'agost esperava, debades, la pluja."

   El sol, aquesta màquina que és alhora el seu propi combustible. Els germans Marx van donar celebritat al tren que es cremava a si mateix. No era més que la reducció d'una esplèndida metàfora que apareix al final de La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne, quan Phileas Fogg crema tota la fusta del vaixell Henrietta per poder arribar a Liverpool des de Nova York sense sortir del calendari previst. Fogg és un semidéu que obra meravelles amb un feix de talons a la mà. Compra el capità, compra la tripulació, compra el vaixell i després el destrueix. No ha creat el món, però el domina i el travessa en el temps previst. No es queixa ni remuga, sinó que reflexiona i actua, impertorbable. Per ell cremar la nau és una manera de tornar a casa.

   El viatge de Phileas Fogg es resumeix amb una imatge plàstica: ell mateix al timó de l'Henrietta, la força de la convicció i l'economia del gest. Mentrestant, a la caldera es crema l'escotilla, les parets, les cabines, els vestidors, l'arborada, els taulons, les vergues, potser el mascaró i tot. El vaixell arriba fet un esquelet, però en el termini previst.

   Amb el príncep Don Fabrizio s'acaba una dinastia i una manera de fer. El seu fill es casa amb una noia bonica però mancada de títol. Phileas Fogg inicia un mestissatge més agosarat, ja que es casa amb una princesa, sí, però de l'Índia. Don Fabrizio ha après a patir el sol sense parpellejar, Fogg compra un petit sol i el posa al seu servei. És temptador imaginar-los junts sota l'ombra benigna d'un emparrat, parlant de la xafogor.

Tornar a Noms propis