Noms propis John Fitzgerald Kennedy

   Els museus occidentals són plens de variacions sobre els mateixos temes. En la tradició clàssica es repeteixen les imatges d’Hèrcules, Hèctor, Perseu, Helena… En la tradició cristiana, les del Naixement i la Passió, al costat de Moisès, Samsó, sant Jeroni, Susanna i els vells… Avui dia, ens sobta que els artistes es limitessin a buscar noves angulacions de les mateixes escenes, com si renunciessin a ser originals.

   Cada any, els mitjans de comunicació recorden l’aniversari de la mort del president John Fitzgerald Kennedy i tothom troba raonable que hi dediquem, una vegada més, la nostra atenció. Repassem els fets de Dallas, la peculiar trajectòria de les bales, el pes del complex industrial-militar. Revisitem l’assassinat en directe de Lee Harvey Oswald, les connexions amb la màfia i l’anticastrisme, les barroeries de l’autòpsia, la manipulació fotogràfica, les contradiccions de la comissió Warren. Indefectiblement sentim a parlar de la teoria del boc expiatori, de la conspiració, de la trista soledat de l’heroi que s’enfronta al sistema. Veiem imatges que no sabrem si provenen de la gravació d’Abraham Zapruder o de la pel•lícula d’Oliver Stone. Descobrim noves proves que complicaran encara més la recerca de la veritat.

   També repassem la "maledicció dels Kennedy", l’assassinat del senador Robert i els incidents protagonitzats pel tercer germà, Edward. Seguim la trajectòria de Jacqueline Kennedy, més tard casada amb Aristotelis Onassis. Llavors potser ens desviem en direcció a Maria Callas o a Athina Roussell Onassis, la noia més rica del món.

   L’assassinat de JFK conjuga el drama i la tragèdia, l’èpica i la lírica. Inclou orfes i vídues, crims i herències, obre línies laterals inesgotables que van de la implicació delictiva de la CIA i l’FBI fins a temes propis de la premsa rosa. A partir d’uns fets consensuats, són vàlides les aproximacions personals, les seqüeles, les aportacions, les variacions. Al capdavall, la vida i la mort de John Fitzgerald Kennedy, la constel·lació de personatges que el van envoltar, funcionen com un mite contemporani i despleguen una tradició d’apropiacions que no difereix de la que van originar Ulisses o Aquileu.

Tornar a Noms propis