Noms propis Jesús

   Les biografies de personatges cèlebres solen deixar mal sabor de boca. Després d'uns primers passos més o menys entendridors, com els de tots els nens, el personatge destinat a la fama sent que està dotat per a determinades activitats, les duu a terme -al començament amb poc èxit, sovint enfrontant-se a les estructures socials o familiars- i de mica en mica, contra vent i marea, empès per un convenciment ferm, va veient reconegut el seu talent, primer pels seguidors i després pels desconeguts, fins que mor de manera prematura o bé inicia una llarga decadència fins a deixar anar l'últim sospir voltat d'una cort d'admiradors d'última hora.

   El que tenen en comú totes les biografies, doncs, és el final trist. La de Jesús és diferent, ja que ressuscita. Aquest cop d’efecte, però, no és l’únic d’una biografia plena d’escenes xocants i de rèpliques memorables. Ja abans de néixer, la mare rep la visita d’un missatger alat que la informa que tindrà un fill de Déu. La matança dels innocents ofereix un contrapunt dramàtic al naixement, i l’adoració dels Reis permet mostrar regals i robes sumptuoses que contrasten amb la pobresa del pessebre. De ben jove, Jesús prodiga els miracles: guareix leprosos, cecs i un sord-mut, camina sobre l’aigua, multiplica pans... La seva vèrbola captivadora derrota els sacerdots al temple i ofereix un seguit de frases enigmàtiques i de paràboles no sempre comprensibles.

   La mort s’organitza en escenes impactants: el petó del traïdor, la detenció per part dels soldats, els conflictes dilatoris entre Herodes i Pilats, la corona d’espines, les negacions de Sant Pere, la crucifixió, la desolació de la mare al peu de la creu... Tanmateix, al cap de tres dies el sepulcre és buit. Per dissipar els dubtes, Jesús s’apareix a desconeguts i a deixebles, es deixa palpar les ferides per Sant Tomàs (una escena que avui trobem massa efectista) i finalment ascendeix cap al cel. Tot plegat presentat de manera multifocal, ja que disposem de quatre evangelis autoritzats i d’uns quants d’apòcrifs. En un volum no gaire extens, doncs, s’hi barregen dosis apropiades de realitat i fantasia, política i religió, fets i retòrica, profecies i realitzacions. Per crear una religió duradora, el primer que es necessita és un text que envelleixi bé.

Tornar a Noms propis