Henry James

   Institut Ramon Muntaner de Figueres, començament de l’any 1980. La professora d’anglès ens explica el significat d’algunes paraules de la lliçó 5 del llibre de COU College English (editorial Marfil, Alcoi, 1979). La lliçó estava dedicada a la novel·la de Henry James titulada Washington Square, i incloïa un fragment del quart capítol, el que descriu la festa on es coneixen Morris i Catherine. Ell és atractiu i loquaç, mentre que ella compensa la timidesa i la manca de bellesa amb unes rendes considerables. En el resum proporcionat pel llibre de COU hi apareixia també la figura del pare, amoïnat per si la innocència de la filla la feia caure en mans d’un caçador de dots.

   He d’admetre que llavors, quan encara dibuixava ninots en el marge dels llibres de l’institut, aquell argument no em va semblar gaire interessant. He tardat trenta-tres anys a conèixer el desenllaç d’aquella escena, a conèixer amb detall l’audàcia interessada de Morris, els dubtes i les passions de l’obedient Catherine, la resistència del doctor Sloper, l’estupidesa bonhomiosa de la tieta Lavinia. No sé si és a causa dels anys o de les argúcies de Henry James, però després de llegir la novel·la em sento més pròxim al pare preocupat que al pretendent ambiciós. Sigui com sigui, ha valgut la pena esperar: llavors difícilment hauria quedat atrapat per una trama tan desproveïda d’acció, mentre que ara he pogut gaudir de l’agudesa sistemàtica amb què Henry James s’endinsa en la ment dels personatges. Com a exemple, valgui aquesta frase, que confio que el lector podrà aplicar a algun ciutadà concret del seu entorn: “Mirava de ser eloqüent en la seva vestimenta i de compensar la manca de facilitat en el parlar mitjançant una refinada franquesa en el vestir”.

   El llibre College English incloïa també fragments de llibres de Jonathan Swift, Aldous Huxley, Ernest Hemingway. Llavors no coneixíem aquests autors, no sabíem que anys a venir els llegiríem amb plaer, els assaboriríem i agrairíem que algú ens els hagués fet conèixer. Em sembla que una de les funcions de l’ensenyament és precisament fer conèixer als alumnes tot de llibres que encara no es poden veure amb cor de llegir, però que és possible que puguin interessar-los més endavant. Encara ara tinc la sensació d’estar fent els deures que em van posar a l’escola i a l’institut: entrar en contacte amb aquells autors que llavors només servien per aprovar un examen però que avui m’acompanyen i m’ajuden a entendre una mica més el món.

Tornar a Noms propis