Joseph Goebbels

   Ara que llegir s’ha convertit en una extravagància sorgeixen tot de llegendes sobre els beneficis morals de la lectura. Sembla que llegir sigui bo en general, com si fos el mateix submergir-se en el manga que en la poesia postsimbolista, com si els efectes de familiaritzar-se amb els assajos de Montaigne fossin els mateixos que els de la lectura continuada de Les ombres de Grey.

   Alguns ciutadans arriben a sostenir que llegir llibres bons ens fa bons, com si la literatura de qualitat activés una espècie d’hormona de la virtut. A aquestes afirmacions hi podem oposar un fet no gaire edificant, si bé perfectament documentat: resulta que un dels personatges més perversos del segle vint, a qui el mateix Hitler havia de parar els peus quan propagava l’odi, va ser un lector àvid. Em refereixo a Joseph Goebbels (1897-1945), el ministre de Propaganda del Tercer Reich i mandatari per a la Guerra Total.

    De ben petit, Goebbels va manifestar un interès ben viu per la lectura. Apassionat per l’obra de Goethe, Ibsen, Strindberg i Tolstoi, va escriure poemes, una novel·la i unes quantes obres de teatre, una de les quals inspirada en el protagonista de la novel·la Crim i càstig de Dostoievski. A la Universitat de Bonn es va doctorar en l’obra de l’escriptor romàntic Wilhelm Schütz. Acabada la carrera, va treballar a la secció de cultura d’un diari i va pronunciar conferències sobre literatura alemanya contemporània.

    Quan es va afiliar al Partit Nacionalsocialista, aquest pòsit li va servir per desencadenar campanyes de propaganda intenses i innovadores, que van tenir molt a veure amb l’arribada de Hitler al poder. Després va controlar fèrriament no només la propaganda, sinó també la premsa, la ràdio, el cinema, el teatre i les exposicions del Tercer Reich.

   Molt abans de l’anomenada Solució Final, Goebbels va propugnar l’extermini dels jueus “sense sentimentalismes”. Els seus discursos incendiaris desencadenaven actes de violència ben concrets, com el de la Nit dels Vidres Trencats. “Tolerar mata”, va arribar a escriure. A partir de 1942, davant les dificultats en el front de l’est, exigeix convertir Alemanya en un gran campament militar on no estigui permès res que no contribueixi directament a la guerra. Qualsevol dubte expressat sobre qui la guanyaria podia conduir a l’execució. A les parets de Berlín va fer-hi pintar l’eslògan “L’odi és el nostre deure, la venjança la nostra virtut”. Malauradament, les lectures de Goebbels no el van convertir en una bona persona, sinó que el van fer més eficaç a l’hora d’estendre l’horror.

Tornar a Noms propis