Gustave Flaubert

   Al turista no se'l reconeix per la manera de vestir informal o per la càmera penjada al coll, ni tan sols per la tendència al viatge, sinó per la mirada: és aquella persona que observa amb gran interès els objectes més banals, els objectes que els natius han après a deixar de veure. Pel carrer, el turista es fixa en els balcons, les parets, les finestres, les voreres. En una fleca, s'encanta davant un croissant o una napolitana. S'asseu en una terrassa i no deixa res per verd. Es fixa en la manera de vestir, en el to de les converses, en els gestos, en els hàbits de consum.

   La mirada del turista, inquisidora i innocent, de vegades és objecte de burles per part dels natius, que se sorprenen que algú pugui admirar tantes trivialitats, que algú pugui perdre el temps observant el que ja està vist i revist. Amb els anys, el natiu ja sap què s'ha de mirar, però el turista, pobret, ho mira tot amb la mateixa intensitat, sense filtre, sense educació, sense història.

   La capacitat de sorpresa constant, la virtut d'absorbir les novetats i de descobrir el que s'amaga rere la grisor, la comparteix el turista amb el nen i amb l'artista. L'artista és aquell que veu amb nous ulls el que ja ha estat vist: per això inverteix el temps a passejar, a badoquejar, a mirar pertot arreu. Es fixa en el detall, en el matís que passa desapercebut i que ell rescata i reconstrueix. El que veu és sempre lluny d'ell, perquè l'artista és un turista vocacional que poques vegades se sent a casa: la llar és el lloc que no veiem (del que no se sent mai a casa se'n diu artista maleït).

   Una paret pot ser fascinant si se sap mirar amb prou atenció. Ho va escriure Gustave Flaubert, un dels meus turistes favorits.

Gustave Flaubert - VPJ

Tornar a Noms propis