Josep Ferrater Mora

   Després de la Guerra dels Tres Anys, quan viure en català era impossible i viure a Catalunya era incert, Josep Ferrater Mora (1912-1991) es va asseure a reflexionar sobre la manera de ser que fa que els catalans siguin com són. En va sorgir Formes de la vida catalana, aparegut a l'exili de Santiago de Xile el 1944 i anys després reeditat a Catalunya.

   Josep Ferrater Mora va ser filòsof i divulgador de la filosofia, que ja és molt, però també va ser més que tot això, ja que va escriure poesia i novel·la, es va interessar vivament per la fotografia i va arribar a filmar unes quantes pel·lícules com a director de diumenge a la tarda. Les fotografies que se'n conserven no el mostren amb el rictus a la defensiva que caracteritza tants pensadors, sinó com una persona humana, per dir-ho amb un pleonasme entenedor. Aquí el volem recordar com a especulador en el bon sentit de la paraula.

   Per Ferrater Mora, les formes de la vida catalana són quatre: la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia. Continuïtat significa assumir i actualitzar l'herència del passat; el seny no s'ha de confondre amb el puritanisme, ja que no implica tant rebutjar la passió o l'ambició com conformar-les a les possibilitats reals; la mesura aspira a integrar els contraris en l'harmonia del punt mig; la ironia, finalment, és útil per encarar la tragèdia i el dolor, ja que les supera sense defugir-les. Si barregem aquestes quatre característiques, el que obtenim és l'adhesiu de l'ase, el fenomen sociològic que dóna carta de naturalesa al parc automobilístic català. En efecte: l'ase és una espècie autòctona tradicional (continuïtat), implica una reivindicació implícita i moderada (seny) que no pot molestar a ningú (mesura), sinó més aviat al contrari, ja que vincula la catalanitat amb un animal poc apreciat en l'imaginari i la fraseologia populars (ironia).

   La ironia és l'alegria dels tristos, la solemnitat desinflada, la millor terapia en èpoques de crisi –si és que n'hi ha d'altra mena. Davant la temptació de llançar el barret al foc, ve a dir Josep Ferrater Mora, la ironia és "el mètode emprat a fi d'emplenar d'alguna manera el buit insuportable de la nostra existencia". Sense ironia, en fi, no és posible fer-se càrrec de res: ni tan sols del significat d'un adhesiu.

Tornar a Noms propis