T. S Eliot & Groucho Marx

No és estrany que dos creadors mantinguin contactes, però potser hi ha gent que ignora que a començaments dels anys seixanta l'humorista Groucho Marx i el poeta T.S Eliot van mantenir correspondència. Part d'aquestes cartes versen sobre el retrat que Eliot va demanar a Groucho. L'actor li va enviar una fotografia dedicada en què no apareix el personatge, sinó l'home, és a dir, en què no està "disfressat" de Groucho. Les cartes d'Eliot deixen entreveure que hauria preferit un retrat més reconeixible, i Groucho també ho entén, de manera que li n'envia un altre, amb puro i bigoti inclosos. La pugna entre home i personatge es manté quan Eliot dubta sobre quin retrat col·locar a casa i quin al despatx.

    No sabem com va solucionar el problema, però sí sabem que també va enviar un retrat a l'humorista. En l'última carta publicada, corresponent al 3 de juny de 1964, Eliot es refereix a un viatge de Groucho, en el curs del qual va dir en públic que s'havia desplaçat per reunir-se amb Eliot. El poeta no es pot estar d'agrair-li-ho en llenguatge marxià: "La meva reputació ha millorat notablement en el barri, en particular davant el venedor de fruita."

   Poc després, van sopar junts. Sabem com es va desenvolupar la vetllada gràcies a una carta que Groucho va enviar al seu germà Gummo. Per afalagar el poeta, va citar fragments de The Waste Land, però Eliot preferia parlar d'Una nit a l'òpera. A banda del sentit de l'humor i la debilitat pels jocs de paraules, aquest breu epistolari reflecteix un enorme respecte mutu. El lector d'avui no pot sinó envejar aquells anys en què, més enllà dels personatges que cadascun interpretava, tots dos, el poeta i el cineasta, el practicant del gènere més antic i minoritari, i el del més modern i massiu, es reconeixien com a membres d'un mateix món.

Tornar a Noms propis