José Echegaray & els altres

   Quan es parla de llengües, la temptació és ordenar-les de major a menor per ordre de parlants, com si la mida fos tan important. Per regla general, en aquestes llistes s’opta pel nombre de parlants natius, tot i que les llengües més importants són les que parlen els qui no les han après a casa. De fet, el prestigi d’una llengua no té res a veure amb el nombre de parlants natius. Hi ha altres indicis, com ara les llengües amb què escriuen els guanyadors dels premis Nobels de literatura, que per cert es concediran aviat.

    El xinès, la llengua més parlada del planeta, només ha servit per guanyar dos premis Nobel, mentre que amb el danès –que té menys parlants que el català- se n’han guanyat tres. L’alemany, una llengua que només es parla a Europa i Namíbia, ha tingut més premis Nobel que l’espanyol, igual com l’italià ha obtingut més premis que el rus. Entre les llengües més parlades al món hi ha l’àrab (un premi Nobel), l’hindi i el bengalí (cap premi Nobel). Em direu que aquests premis són eurocèntrics, i no ho podré negar, però és que parlo de prestigi, no pas de justícia.

    Posats a parlar de justícia, val la pena recordar que han rebut el premi Nobel de literatura autors com José Echegaray i Winston Churchill, que ja escrivien de manera anacrònica quan eren vius. Echegaray era un professor de matemàtiques que tenia tirada al teatre en vers, i que bàsicament és recordat perquè la seva cara apareixia als bitllets de mil pessetes. Pel que fa a Churchill, les seves aportacions són sobretot els eslògans que va posar en circulació com a primer ministre britànic durant la Segona Guerra Mundial, entre els quals destaca la menció a “la sang, la suor i les llàgrimes” i el conegut joc de paraules sobre el final del començament i viceversa.

    En èpoques recents, el criteri per guanyar el Nobel ha estat més ideològic que literari, fet que explica que el guanyés Mikhaïl Xolokhov –diputat del Soviet Suprem de l’URSS-, i no Jorge Luis Borges, que no destacava precisament per les proclames socialistes. Entre els catalans, no va prosperar la candidatura de Josep Carner -prou merescuda-, tot i que va obtenir el suport de nombroses universitats i acadèmies, i d’escriptors com ara T.S. Eliot, Giuseppe Ungaretti o Roger Caillois. De fet, el guanyador més català que ha rebut el premi Nobel va ser Claude Simon, la família del qual procedia de Llenguadoc, tot i que ell escrivia en francès i va néixer a Madagascar.

Tornar a Noms propis