Noms propis Clarissa Dalloway

   El juny anglès no és com el nostre juny, sinó que adopta la forma d'un mes primaveral, esplèndid i florit. Mrs. Dalloway, potser la millor novel·la de Virginia Woolf, només podia transcórrer durant un dia de juny.

   "Mrs. Dalloway va dir que ella mateixa compraria les flors": així comença el llibre, seguit d'una passejada pel centre de Londres en un dia radiant, ple d'aire fresc, de fulles verdes i sobretot de flors. Tots els personatges del llibre poden definir-se a partir de la seva relació amb les flors. La senyora Dalloway en compra perquè facin bonic a la seva festa. El seu marit, Richard Dalloway, li porta un ram de roses blanques i vermelles. Ha planejat dir-li que l'estima, però finalment es limita a presentar-les-hi. Doris Kilman, freda i ressentida, és incapaç de tractar les flors amb la gràcia que mereixen: les aixafa totes en un grapat, sense solta.

   Molts anys abans, quans tots eren joves i passaven la temporada a Bourton, Sally Seton –la bella i escandalosa Sally- escapçava les flors i les feia nedar en l'aigua dels bols, davant la mirada crítica dels propietaris de la casa. Va ser després de collir una flor que Sally va besar Clarissa als llavis, quan Clarissa encara no s'havia convertit en la senyora Dalloway, i aquest és el record més feliç que la seva memòria ha conservat.

   El matí radiant a Regent's Park contrasta amb la malenconia que envaix Septimus Smith, el doble fosc de Clarissa Dalloway. Quan Septimus se suïcida, Clarissa Dalloway es mostrarà molt més comprensiva del que era previsible. Davant les ofenses indescriptibles que infligeix gent com Sir William Bradwhaw, l'aparentment mundana senyora Dalloway entén que "la mort és una temptavia per comunicar". Si ella ha escapat del suïcidi, és pel seu marit. Novament les flors ens ajuden a entendre-la: "Com que som una raça condemnada, fermada a un vaixell que s'enfonsa, com que tot plegat és una facècia sense gràcia, fem almenys la nostra part; mitiguem els sofriments dels nostres companys de presó; decorem el calabós amb flors."

Tornar a Noms propis