Micòl Finzi-Contini

   No és exagerat constatar que la lectura de Proust pot enfarfegar tant com el plat de sucre amb què Witold Gombrowicz comparava la poesia. L'estil de Giorgio Bassani no és tan refistolat, sinó que se situa humilment al servei d'uns personatges, d'una història destil·lada al cap dels anys, amb el sucre de la lírica escampat en dosis raonables. La novel·la de Ferrara és una història local i també una història d'iniciació, però sobretot és una manera efectiva d'acostar-se al tema més difícil del segle vint, el dels camps d'extermini. Quan el dolor és tan intens, quan les imatges de l'horror han acabat banalitzades, la millor aproximació pot ser l'el·lipsi.

   A Intramurs, Bassani recorda el cas de Geo Josz, el deportat que, després de retornar de Buchenwald, irromp de tant en tant a la discoteca amb el vestit de presoner. La novel·la no ens mostra les penalitats que ha sofert Geo Josz, tan sols aquest comportament que desperta la irritació i les maldiences dels ferraresos. Però és a El jardí dels Finzi-Contini on l'el·lipsi s'allargassa fins a commoure el lector d'una manera que no ho aconseguiria la representació explícita del dolor. En el pròleg, Bassani ja ens adverteix que només Alberto, el fill gran, acabaria enterrat al panteó dels Finzi-Contini: la bella Micòl, el professor Ermano, la senyora Olga i l'àvia Regina, tots van ser deportats a Alemanya i ja no en van tornar.

   A continuació es desplega una novel·la que es pot entendre com un enfilall de records, els d'una família que confonia la vida amb l'art, on la bellesa i la delicadesa eren la norma. El narrador se sent captivat per la bella Micòl, per la indolència d'Alberto, per la discreta sensibilitat dels familiars de més edat. I, mentrestant, el lector no pot deixar de pensar en el destí que els espera, en la mort sinistra i anònima en els läger, sense ni una làpida on ser recordats. La inoblidable Micòl, condemnada a mort des del pròleg, ja no podrà dir, com el seu estimat –i no menys el·líptic- Bartleby, que "preferiria no fer-ho".

Tornar a Noms propis