Clint Eastwood i Yukio Mishima

   La filmografia de Clint Eastwood dibuixa un camí que no podia sinó acabar a Gran Torino. La majoria dels personatges que ha interpretat, fins i tot els dels primers spaghetti westerns, segueixen un codi d’honor que s’assembla molt al que regeix els personatges d’Ernest Hemingway, però que el supera àmpliament. Aquest codi es caracteritza per un sentit del deure i de la lleialtat que està per damunt del valor de la vida: els personatges estan disposats a morir abans que renunciar al que consideren que han de fer. Al costat del menyspreu per la mort, altres característiques recurrents són la pràctica del silenci, el rebuig de la queixa, l’assumpció del sofriment, l’hàbit de la resolució i la independència.

   El codi que segueixen els personatges interpretats per Clint Eastwood coincideix en gran mesura amb el codi samurai tal com està recollit al Hagakure, escrit per Jocho Yamamoto al segle XVIII -el llibre de capçalera de Yukio Mishima.

   El recorregut del policia tossut a Ruta suïcida, l’espiritualitat del Genet pàl·lid, l’exigència d’El sergent de ferro, el valor de la paraula donada a Sense perdó i la determinació de Space Cowboys es poden entendre com a manifestacions del codi samurai. El canvi es produeix potser amb l’eutanàsia de Million Dolar Baby. El doblet format per Banderes dels nostres pares i Cartes des d’Iwo Jima ens posava sobre la pista asiàtica, però és Gran Torino, el seu testament com a actor, on resulta més explícita la combinació entre la determinació samurai i l’acceptació del destí pròpia del monjo zen.

   El protagonista de Gran Torino és l’antic guerrer que va complir les ordres, però que en la vellesa dubta si aquelles ordres eren correctes. Com a antic soldat, davant el conflicte opta per la força, però aviat descobreix que no és pas un bon mètode. Després de reflexionar, s’adona que l’autoimmolació pot resultar més efectiva. L’últim pla on apareix Clint Eastwood -que barreja la valentia del cowboy, el seppuku del samurai i el sacrifici del monjo budista- és un compendi i una expiació de totes les seves pel·lícules, fins i tot les de Dirty Harry. Com diu el Hagakure, "s’ha de començar el dia pensant en la mort".

Tornar a Noms propis