Ernesto Giménez Caballero & Walter Scott

   Al llarg del 2014 va semblar que la coincidència del referèndum convocat a Escòcia i el procés del 9-N engegat a Catalunya creava una vinculació entre els dos països. De fet, però, aquesta vinculació prové de molt abans. Ho explica Ernesto Giménez Caballero en el llibre Junto a la tumba de Larra, un aplec de textos publicat a la popular Biblioteca Básica Salvat RTV l’any 1971.

    En l’apartat Peninsulares, amores míos, Giménez Caballero hi encabeix la conferència que va pronunciar el 1953 a Barcelona, on va afirmar que “de todas las zonas españolas, fue Cataluña la más deudora a lo escocés”. Així, esmenta la traducció al català d’obres del cicle artúric, l’escriptura del Tirant lo Blanch (segons ell inspirat en una llegenda escocesa), “del catalán Martorell”, i la influència dels poetes Robert Burns (“el Verdaguer escocés”) i Ossian. Més encara: Giménez Caballero veu la cultura escocesa, amarada de common sense, com la principal influència del filòsof Jaume Balmes, i sobretot considera l’escriptor Walter Scott com el pare del “romántico regionalismo catalán”, que ell prolonga fins a El Coyote, el personatge pulp creat pel barceloní José Mallorquí, “el último resto del walterescotismo romántico”. Quan Giménez Caballero va visitar Abbodsford, el castell de Walter Scott, el va sorprendre la semblança que tenia amb alguns edificis modernistes del Passeig de Gràcia.

   Només amb el que hem dit fins ara, ja es veu que Ernesto Giménez Caballero (Madrid, 1899-1988) va ser un intel·lectual peculiar. Impulsor de les avantguardes artístiques, fundador de La Gaceta Literaria, va participar en la fundació del falangisme i del periòdic El Fascio, es va encarregar de la propaganda franquista durant la guerra i va ser amic personal de Joseph Goebbels. També va ser un lector voraç, va crear el primer cine-club de l’Estat, va organitzar una exposició del llibre català a Madrid i va escriure llibres com Yo, inspector de alcantarillas i Memorias de un dictador. Al final del text que esmentàven al començament, l’autor té un moment de lucidesa: “Escocia, como Cataluña, soñaron grandes cosas en el Romanticismo. Nos dieron grandes escritores. Y mucha poesía y mucha buena mística. Y buenos sustos a ingleses y castellanos”.

Tornar a Noms propis