Anthony Burgess & Stanley Kubrick

Fa més de quaranta anys que es va estrenar La taronja mecànica, escrita i dirigida per Stanley Kubrick a partir de la novel·la que Anthony Burgess va publicar el 1962. La pel·lícula, que té una força visual innegable, no és pas una versió personal del director, sinó que segueix fidelment el llibre excepte en el desenllaç. Certament, Kubrick va llegir la novel·la en l’edició americana, que omet l’últim capítol. Sigui com sigui, va declarar que el final de Burgess era inconsistent.

   La pel·lícula acaba quan l’ultraviolent Alex i el ministre de l’Interior descobreixen que els seus interessos són coincidents. Un cert nombre d’espectadors, doncs, acaba convençut que el tema central és la corrupció de la política. D’altres queden impactats per la teràpia conductista anomenada Ludovico, que pretén reeducar els delinqüents vinculant la comissió del delicte amb el dolor físic: el tema de la pel·lícula seria llavors la llibertat i els seus límits.

   El problema de Stanley Kubrick són les edats dels protagonistes. La Lolita de Nabokov té dotze anys, però l’actriu que ell va triar en tenia setze. L’Alex de La taronja mecànica comença la novel·la amb quinze i l’acaba amb divuit, però a l’actor que l’interpreta li falta poc per complir-ne trenta. No és estrany que a Kubrick li fes nosa l’últim capítol, ja que és on queda manifestament clar que el tema del llibre és l’adolescència. Veiem-ho. Després de l’entrevista amb el ministre, Alex troba el seu amic Peter, que s’ha casat, ha comprat un pis i treballa en el sector de les assegurances. A la seva dona li fa gràcia la manera com parla Alex, l’argot d’adolescència que utilitzaven, i que ara Peter considera periclitat. Alex s’adona que aquest és el futur que l’espera: ja no té l’edat per fer el que feia (“Eighteen was not a young age”). L’escena recorda el final de Peter Pan, només que Alex no sembla inclinat a lluitar contra el destí. S’imagina tenint un fill i explicant-li el que ara ha entès, i s’imagina que el fill no el voldrà escoltar i que cometrà els seus mateixos errors fins que creixi i tingui un fill, que al seu torn tindrà un fill que també cometrà els errors d’adolescent que li corresponen.

   Després de veure la pel·lícula t’indignes, després de llegir el llibre comprens.

Tornar a Noms propis