Jorge Luis Borges & Jean Cocteau

Un dels maldecaps més insolubles que té la gent que es mou en el milieu literari és trobar espai on encabir les estibes de volums amb què autors i editors obsequien els incauts. Al conte El Aleph, Borges reporta que l'excusa del protagonista per visitar Beatriz Viterbo era dur-li els llibres que acabava de publicar. Amb el temps, aprèn a tallar les pàgines ell mateix, per estalviar-se comprovar dolorosament que es mantenien intactes a la biblioteca de la seva estimada.

   Beatriz Viterbo vivia en una casa espaiosa. Els receptors de llibres que no tenen aquesta sort s'empesquen les estratègies més diversificades per desfer-se dels llibres no desitjats. De vegades, com en el cas del protagonista d'El Aleph, l’autor no pot sinó adonar-se amb dolor d'aquest rebuig. El cas més extrem d'aquesta experiència el relata Lluís Racionero al seu llibre Converses amb Pla i Dalí. Es tracta d'una anècdota que explica Dalí a Sánchez Dragó en presència de Racionero.

   El fet va tenir lloc quan Jean Cocteau i Picasso van viatjar a Florència. Allà van dinar amb el poeta Eugenio Montale, que va obsequiar Cocteau amb un exemplar dels seus poemes acabat d'imprimir, encara sense relligar. A mig dinar, Cocteau es va endur el llibre al servei del restaurant. Va resultar que no hi havia paper i el poeta no va tenir altre remei que recórrer a un full del llibre que l'autor li acabava de regalar. El cas és que, per alguna raó no especificada, el llibre li va relliscar i va quedar assentat entre les matèries que el poeta acabava d'evacuar. Cocteau va tornar a la taula en silenci. L'anècdota s'acaba quan Eugenio Montale s'aixeca per anar al lavabo. Ni Dalí ni Racionero descriuen la cara que feia el poeta quan va tornar a taula.

Tornar a Noms propis