Ambrose Bierce & Gustave Flaubert

   A vegades em quedo en blanc quan un estudiant em pregunta la diferència entre ironia i cinisme. En abstracte aquesta distinció no sempre és fàcil d’establir. Els professors sabem que, a l’hora de sortir del pas, no hi ha res com un bon diccionari. La majoria de les definicions d’El diccionari del diable d’Ambrose Bierce (1842-1914) són cíniques. En canvi la majoria de les que figuren en el Diccionari de tòpics (l’apèndix final de Bouvard i Pécuchet), de Gustave Flaubert (1821-1880), són perfectament iròniques. Vegem-ne tres comparacions.

    Segons Ambrose Bierce, un conservador és un “home d’estat al qual els mals presents li agraden i que per tant dissenteix del liberal, que vol substituir-lo per altres de nous.”. Gustave Flaubert, en canvi, defineix un conservador com un “home polític amb molta panxa”.

   Apunta Bierce que la felicitat és la “sensació agradable que l’ésser humà té quan veu el patiment d’una altra persona”. Flaubert, en canvi, escriu que la felicitat “és sempre ‘total’. Si la vostra minyona es diu Felicitat, llavors no es pot demanar més.”

   Bierce sosté que la terra és “part de la superfície del planeta que és propietat d’algú”. Flaubert, en canvi, comenta: “Parlar dels ‘quatre punts de la terra”, ja que és rodona”.

    El diccionari de Bierce denuncia segments de la realitat sense albirar cap solució: és un moralista amarg. El diccionari de Flaubert, en canvi, retrata la manera ridícula com alguns ciutadans veuen la realitat: és un caricaturista jovial. Bierce obre el centre del problema amb un bisturí, mentre que Flaubert l’esquiva tot apuntant a la mirada, i sobretot a la frase, amb què se’n parla.

   Tots dos van compondre aquests diccionaris al final de les seves vides. Bierce, ràpid i pròdig en definicions cíniques, les publicava a la premsa abans de compilar-les en el diccionari. En canvi el diccionari irònic de Flaubert, un home que escrivia a poc a poc i amb dificultats, es va publicar de manera pòstuma. Bierce es tanca en si mateix per produir un aforisme agut, mentre que Flaubert recrea amb humor el més lamentable del que sent pel carrer. Bierce és el patró dels periodistes crítics, mentre que Flaubert és el model de qui vol convertir la realitat en literatura.

Tornar a Noms propis