Llibres Intro De Robinson Crusoe a Peter Pan

Espurnejant

Joaquim Noguero

Res a veure amb La infancia recuperada, de Fernando Savater. Ni amb Si un matí d'estiu un nen, de Roberto Cotroneo. Ni amb Com una novel·la, de Pennac. Coincideix amb ells en claredat i capacitat assagística. Però ni té l'orientació directament personal de Savater, ni l'enfila dens com Cotroneo, ni fa contrició i penitència com Pennac el dia que el francès va descobrir que la seva fe podia haver acollonit i apaivagat el plaer lector dels fills.

El de Pagès Jordà és, si de cas, el llibre que ha escrit un professor d'escriptura desenganyat d'intentar impossibles i el d’un pare lector content de poder compartir experiències i plaers lletrats amb la filla. Així que va al gra: reivindica que, per entendre l'excepció que representen les ruptures de la literatura del segle XX, primer cap conèixer les regles de la del XIX; escriu un decàleg clarivident on assegura, entre altres meravelles, que llegir qualsevol cosa pot no servir formativament de res; i entén la lectura literària com una malaltia verbívora que només es contagia per contacte, mentre pensa que l'aventura hi pot fer d'ham i per això recomana aparcar els treballs sobre el llibre (un punt on sí que coincideix amb Pennac), en una aposta pel club de lectura, pel comentari en conversa, perquè pares i mestres no deleguin.

Aplicat a la literatura, De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil és un bon exemple de la màxima popular que afirma que si tens pressa millor que et vesteixis a poc a poc. No hi ha dreceres per segons quin viatge. I, davant un panorama escolar que sovint confon l'ensenyament de la literatura amb el de les primeres lletres, i immersos tots en un cos social que molts cops substitueix la democratització de posar el màxim de coneixements a l'abast de tothom amb el populisme més barat de fossilitzar-nos en una cultura de mínims que no exigeixi cap esforç (ni tampoc cap plaer durador), Pagès Jordà subratlla que tornar als clàssics juvenils de tota la vida (d'El llibre de la jungla a Les aventures de Huckleberry Finn i Els tres mosqueters, però també Moby Dick) és la millor garantia per preparar ciutadans que hagin fet alguna cosa més que mirar-se al mirall de segons quines novel·les merament presentistes, i també per formar lectors amb prou recursos per atrevir-se algun dia a escriure amb cap i peus pel seu compte, i fins i tot per gaudir d'històries, passar-s'ho bé i guanyar imaginació d'acord amb l'ascens progressiu de dificultat que planteja el cànon obert dels vint-i-vuit títols proposats per ell.

Defoe, Jane Austen, Gògol, Dumas, Charlotte Bronte, Jules Verne, Twain, London, Stevenson, Barrie o Zane Grey, entre altres, constituixen un cànon que també assegura diversió, però no pas com una forma de matar el temps (prou que passa sol, ben amenaçadorament, recorda el cocodril de Peter Pan), sinó com una bona manera d'aprofitar-lo. El millor de Pagès Jordà és que reivindica la modernitat d'aquest model literari de base mentre que, a dalt, com a crític exerceix de postmodern: és a dir, llegeix i proposa, lluny de cap classe magistral, amb criteri i molts materials sempre rellevants (en la lectura és el text el que fa el context), però no imposa cap interpretació i convida el lector a discutir-ne tantes com no entrin en contradicció amb les dades objectives de la novel·la. Apunta fi. Les guies que ofereix a propòsit de cada llibre no te les acabes. La de Peter Pan i la de Moby Dick, per dir-ne dues, són antològiques. I quan planteja preguntes en lloc de fer afirmacions no amaga cap cop amagat: és simplement que l'única resposta possible és discutir-les. Parlar-ne per llegir: de xics, el camí és així, a l'inrevés. Aquest és el seu avís per a navegants, pares i mestres.

Avui, 30-XI-2006

Lectura

Tornar a Llibres