Un gènere literari La belle inutile

El castell de Figueres, construït a mitjan segle XVIII, és un dels primers poemes visuals dels quals es té notícia, i sens dubte el de més magnitud, ja que mesura trenta-dues hectàrees. Concebut com a obra de la raó, amb el temps ha esdevingut un poema al caos, la contradicció i la ruïna. Tot i ser un dels més grans del món, el castell de Figueres resulta invisible ja que no sobresurt del terreny: és una fortificació en baix relleu. Els constructors van buidar la muntanya i després el van edificar dins el buit, utilitzant en part les pedres originàries.

   Aixecat un segle després que se’n comencés a parlar, el castell va néixer antiquat i inacabat. S’ha rendit sempre que n’ha tingut l’ocasió, tot i que no ha estat mai atacat en regla. Arran de la capitulació de 1794, els francesos el van començar a anomenar "la belle inutile". Poema inacabat, es va inaugurar amb parts encara no construïdes. Amb el temps, però, s’ha fet encara més inacabat, sobretot a partir de l’autovoladura de 1939. Com és consubstancial a una obra d’aquestes característiques, els estralls més greus que ha patit els hi ha produït la seva pròpia guarnició. Passejar-s’hi ara és contemplar un sistema d’esquerdes seculars, d’escales truncades, de garites buides, de patis plens d’esbarzers, de temps aturat com en un conte dels germans Grimm.

   No conforme amb la seva inutilitat inicial, el castell ha aconseguit esdevenir una nosa progressiva, ja que les grans infraestructures estan destinades a travessar-lo. Primer va ser l’autopista, que el 1974 va destruir part de l’aqüeducte original. Ara és el TGV, que l’ha de foradar com una metàfora del progrés.

   Damunt la porta principal, els constructors hi van situar un espai en blanc per deixar constància de les seves gestes. Després de dos-cents anys sense cap victòria per esculpir-hi, la porta va ser dinamitada. Va ser a l’època en què les Corts agonitzants de la República van celebrar la seva última reunió a les cavallerisses. Ruïnós i informe, desraonat i laberíntic, el castell va perdre la seva principal atracció quan el va abandonar el militar d’opereta que hi feia vida en una presó residencial. Culminació de la civilització militar, zenit de la desolació, objecte trobat, teatre de paint-ball, casa dels horrors, colosseu nostrat, simulació ridiculista, plató de cinema, monument al fracàs, el castell de Figueres és un símbol inexpugnable dels nostres temps.

La belle inutile

Tornar a Un gènere literari